Algunes persones afirmen ser capaces de detectar, per alguns símptomes o per determinades situacions, quan els està a punt de sobrevenir una crisi.
Conscients de la importància de la recerca clínica en l’epilèpsia, un grup de metges nord-americans han recollit observacions generals de persones amb epilèpsia per determinar amb quina freqüència es produeixen aquestes prediccions, i també per calibrar de la millor manera possible la seva fiabilitat i utilitat.
Aquest tipus de recerca pot ser de gran ajuda per a les persones amb epilèpsia i per a les seves famílies, doncs els pot ajudar a trobar respostes a preguntes tan importants com:
· Pot la gent aprendre a predir quan es produirà una crisi?
· Si és així, és possible prendre un medicament en aquest instant per evitar que es desencadeni la crisi?
Què significa predir un atac d’epilèpsia?
Un dels segells distintius de l’epilèpsia és que les crisis sempre s’han considerat impredictibles, però els avanços en les tècniques de electroencefalograma i en enginyeria mèdica estan canviant aquesta perspectiva. Tot això podria portar a obrir noves vies de tractar les crisis.
Durant molts anys, les recerques sobre comportaments i la recopilació d’experiències dels pacients han estat encaminades a determinar els factors desencadenants de les crisis i les formes de prevenir-les, evitar-les o interrompre-les.
Ara, paràmetres més senzills i fiables per impedir les crisis podrien recolzar aquest enfocament.
Com pot una persona anticipar si està a punt d’experimentar una crisi?
· Parant esment a símptomes que tendeixen a produir-se de forma consistent minuts o hores abans d’una crisi.
· Tenint una vaga sensació de que ve una crisi: molta gent ho descriu com “sentir-se convulsiu”.
· Identificant els seus factors desencadenants, per saber en quins moments són més susceptibles a una crisi.
Com pot una persona amb epilèpsia saber si les sensacions li ajudaran a predir les crisis?
Una forma senzilla seria fer un seguiment seriós de tots els episodis en què un es “sent convulsiu”.
Si un centra l’atenció en algun factor desencadenant específic, serà necessari fer un seguiment del mateix totes les vegades que es produeixi. A partir d’aquí, analitzar quan es produeixen les crisis i la seva relació amb altres sensacions o desencadenants.
Per saber si aquests estan relacionats, s’hauria de considerar la freqüència l’amb la qual la “sensació convulsiva” i els altres símptomes o desencadenants estaven presents abans de la crisi.
Moltes persones amb elpilèpsia afirmen poder canviar els seus símptomes actuant davant les situacions o factors desencadenants, o posant en pràctica una intervenció conductual.
Les persones que trobin símptomes o factors desencadenants fiables abans de patir una crisi segurament voldran explorar idees com aquesta amb el seu equip mèdic. No és difícil de posar en pràctica, però un ha d’assumir un compromís per intentar-ho de forma decidida i sistemàtica.
Aquest post és una traducció d’un article de la Patricia Osborne a la Epilepsy Foundation.
La Patricia Osborne és infermera especialista en epilèpsia en el Centre d’Epilèpsia Integral en el Beth Israel Deaconess Medical Center a Boston, Presidenta de la Junta d’Assessoria Professional de la Epilepsy Foundation, i membre del Consell d’Administració.
Comments are closed.