La primera crisi sol portar al pacient a la consulta d’urgències davant la seva sorpresa i desconeixement envers el que li passa. Hi ha molts tipus de crisis però en l’explicació donada al metge, es pot pensar que se tracta d’una crisis epilèptica i es procedeix a dur a terme la realització de proves diagnòstiques.
Durant el procés diagnòstic, els metges tractaran de determinar la causa de les crisis. També intentaran verificar si existeixen signes d’epilèpsia juntament a altres trastorns. El diagnòstic de cada nen o nena és únic, pel contrari, els principals passos del procés diagnòstic inclouen:
- Un historial mèdic detallat – Aquest pot incloure preguntes sobre l’embaràs de la mare i el naixement del nen o nena. També es voldrà saber si existeixen casos d’epilèpsia en la família. A més, s’investigarà sobre l’existència de febres altes, lesions series al cap i períodes de no atenció, mirades fixes o suspensió de la respiració.
- Informació detallada sobre les crisis – És aconsellable per a la persona que va presenciar la crisi del seu fill/a estigui present per a comunicar-li al doctor els detalls que va observar.
- Examen físic – Aquest inclourà l’avaluació de la funció cardíaca, neurològica i mental.
- Anàlisis de sang – L’anàlisis de sang s’utilitza per identificar les possibles causes de les crisis i/o per a identificar una altra malaltia que pugui contribuir a la presència de les crisis.
- Tomografia Axial Computaritzada o tomografia computaritzada (TAC) – Pot ajudar a determinar si les convulsions són causades per una lesió cerebral aguda o crònica.
- Electroencefalograma (EEG per les seves sigles en anglès) – Aquest mostra l’activitat del cervell i pot servir per avaluar el risc de recurrència de les crisis. També pot ajudar a determinar el tipus de crisis i la síndrome d’epilèpsia. L’electroencefalograma també ajuda a determinar on s’originen les crisis en el cervell.
Fuente: Kids Health
- Imatge de Ressonància Magnètica – Aquesta és una imatge del cervell que és altament preferida en l’avaluació dels nens i nenes amb crisis recentment diagnosticades o amb crisis que poden haver començat en una àrea particular del cervell.
Totes aquestes proves serviran per dissenyar un tractament personal i adaptat a cada pacient. Per això és molt important, que es guardi aquests resultats en un arxiu organitzat i actualitzat.
