El passat 17 d’abril, vàrem organizar una trobada online de nois i noies que en algun moment  van  participar en els campaments d’estiu de Mds.

Els hi vàrem demanar abans de començar, que ens enviessin una foto de les seves primeres colònies i una foto actual, de tal manera que poguessin  veure per mitjà de les imatges, l’evolució de cadascú y recuperar records dels últims anys.

Va ser un desplegament d’anècdotes de moments de ball, jocs, de riures i aventures.

Cadascun va recordar un moment diferent, però tots varen  coincidir en una cosa: el regal més valuós que havien aconseguit  dels campaments era haver trobat amics i  amigues, perquè “allò que t’emportes són les persones” tal i com va dir la Maria.

En aquests anys  de campaments d’estiu, sortides de cap de setmana i activitats hem conegut a molts nens i nenes, hem après des de prop què significa créixer amb epilepsia, quins són els reptes i els desafiaments amb els que cadascú es tenia que enfrentar a la seva vida.

L’epilèpsia és una condició que moltes vegades és invisible i sovint s’identifica únicament amb les crisis. Però nosaltres vàrem  aprendre que és molt més que això.

És conviure amb una medicació que moltes vegades provoca uns efectes secundaris complicats.

És conviure amb dificultats d’aprenentatge o memòria. En no saber com explicar el què sents i el què et passa.

És també lluitar amb la teva por ( i amb la por dels demés), amb  la vergonya i moltes vegades amb la soledat.

Perquè conviure amb una malaltia invisible fa que els nens i nenes també ho siguin una mica. En  el context escolar, a la vida social i en el món en general.

Per això creiem que crear espais de socialització és molt important.

I sensibilitzar a la societat també.

Enguany  no podrem organitzar els campaments, però aquestes trobades ens recorden la nostra missió, que la invisibilitat es combat amb  la unió i la por amb la informació.