Segons la psiquiatra Rafaela Santos, presidenta de l’Instituto Español de Resiliencia i autora del llibre Levantarse y Luchar, el que caracteritza la resiliència és la resistència davant l’adversitat, juntament amb la capacitat per reconstruir-se, sortint enfortit del conflicte.

La resiliència és un concepte molt nou, però amb un fons molt antic i perquè l’entenguem bé el millor és una història:

L’àguila és l’au més longeva d’entre totes les criatures de la seva espècie. Pot viure 70 anys. Però per arribar a aquesta edat, en fer-ne 40, ha de prendre una decisió cabdal i molt difícil; les seves urpes han anat quedant flexibles i no aconsegueix aferrar les preses de les quals s’ha d’alimentar. El bec llarg i punxegut es va encorbant i apunta cap al seu pit. Les seves ales estan envellides i pesades, amb les plomes gruixudes.

Volar se li fa cada vegada més difícil!

Llavors l’àguila només té dues alternatives: quedar-se com està i deixar-se emportar o bé superar un dolorós procés de renovació que dura 150 dies. Primer vola fins al cim d’una muntanya i roman allà, en un niu proper a una paret, on no li cal emprendre el vol. L’àguila comença a picar la paret amb el bec, fins que es trenca i es separa del seu cos. Ha d’esperar que n’hi creixi un de nou, amb el que arrencarà d’una en una les seves urpes. Quan les ungles noves comencin a sortir, haurà de plomar totes les plomes velles i esperar que reneixi el plomatge. Passats cinc mesos, emprèn el seu vol de renovació, conjuga energia i experiència i… pot viure 30 anys més!

Enmig de totes les definicions i maneres de viure amb resiliència n’he trobat una no gaire coneguda que, malgrat tot, existeix: es diu Mar de Somnis.

Mar de Somnis és el nostre niu a recer de la muntanya.

Mar de Somnis és la nostra entitat, el nostre grup amb l’objectiu comú d’aprendre a viure amb epilèpsia.

Ens ajuda a millorar la qualitat de vida dels nostres infants, dels nostres joves i sobretot, de nosaltres mateixos, els pares.

És l’espai de les nostres trobades i intercanvis, on posem damunt la taula sense embuts ni cohibicions els nostres dubtes i les nostres pors més profundes.

I per sobre de tot, Mar de Somnis ens ha donat, ens dóna i ens donarà esperança.

Cristina Rabassa

  1. Aquest post és el primer en el nostre nou inici com a Associació. Us animo a que escriviu les vostres pròpies experiències, siguin quines siguin i des del punt de vista que vulgueu (mèdic, personal, vivencial,..)

 

Tags:
,