Mar Servat Bach és una de les joves de Mar de Somnis. Té 23 anys, va nèixer i viu a Barcelona. Té epilèpsia des dels 2 anys d’edat.
Què és l’epilèpsia per a tu?
No sabria definir-la. No recordo la meva vida sense epilèpsia, des que tinc 2 anys és part de la meva vida.
Eres membre de Mar de Somnis des del 10 anys. Com van ser les teves primeres colònies?
¡Bua! Vaig començar a Mar de Somnis fent tallers, i després vaig marxar de colònies. Van anar bé i malament, perquè vaig baixar del cotxe i de moment no em volia quedar, tenia por, era la primera vegada que feia alguna cosa sense els pares i la meva germana. Però al final, van anar genial.
Què van significar per a tu les primeres colònies?
Van suposar un canvi radical en la meva vida. Pensava que només jo patia epilèpsia i allà me’n vaig adonar que no era l’única. Per a la meva família i per a mi va ser molt positiu.
Creus que en algun moment de la teva vida has tingut algun impediment a nivell social per tenir epilèpsia? És a dir, t’has sentit discriminada, apartada o refusada per tenir epilèpsia?
He tingut aquestes difisultats a la primària, i els dos darrers anys a la secundària vaig patir bullying per l’epilèpsia. Sí, m’han discriminat. M’he volgut integrar i no m’han deixat. I jo, a Mar de Somnis, sempre he volgut integrar la gent, justament pel que em van fer a mi i el que vaig sofrir.
Com creus que hauríem de millorar a nivell social per evitar això que expliques?
Jo crec que s’hauria de normalitzar l’epilèpsia com una malaltia més. Es discrimina les persones que tenim epilèpsia perquè no es coneix. S’ha de normalitzar més l’epilèpsia, és molt desconeguda.
Més enllà de l’epilèpsia, ets una persona amb molta bondat i amb ganes de lluitar i superar-te. Què t’agrada fer en el teu temps lliure?
M’agrada sortir amb els meus amics, en general sortir de casa. És a dir, puc estar a casa, però amb un límit. M’agrada molt sortir, escoltar música, quedar amb els meus amics, anar a prendre alguna cosa, etcètera.
M’imagino que tindràs doncs una mica de temps lliure per a tu i els teus amics… Quina és la teva activitat preferida amb ells?
La veritat és que si veig als meus amics, ja sóc feliç. M’és igual el que decidim fer.
Explica’m què estàs estudiant i com et sents amb els teus estudis…
Ara estic estudiant un grau superior d’Educació Infantil. El faig on line perquè les places presencials estaven ocupades, i al segon curs espero anar-hi presencialment. M’agrada molt l’educació.
Què tal la teva vida sentimental? Hi ha alguna persona?
Ara parella formal no en tinc, però tinc un amic amb qui de tant en tant ens veiem.
Per acabar… m’agradaria saber on et veus en el futur, quines són les teves espectatives i on voldries arribar?
D’aquí a uns anys, em veig de professora de català, i amb l’epilèpsia controlada; ja no demano curar-me, però almenys que estigui controlada. I si pogués treure’m el carnet de conduir, molt millor. Per la resta, a nivell sentimental no ho sé i tampoc em preocupa.
Comments are closed.