La Grècia clàssica va posar nom a l’epilèpsia (ἐπιληψία: intercepció), però milers d’anys després els metges segueixen buscant les claus de les seves causes i investigant nous tractaments.
L’epilèpsia afecta aproximadament a una de cada 200 persones al món. Tot i que la medicina moderna ha desenvolupat teràpies basades en medicaments, al voltant del 30% dels afectats s’enfronten a esgotadores crisis i altres efectes secundaris a causa del difícil control de la seva disfunció.
Especialistes anglesos esperen intensificar la cerca de nous enfocaments per fer front als símptomes, i per això el Yorkshire Brain Research Centre intentarà recaptar dos milions de lliures esterlines. Això permetria obrir vies de recerca que inclourien el paper de la música en l’activitat cerebral.
Mozart i les crisis epilèptiques
Ja s’han dut a terme incipients estudis per examinar si la música podria ajudar a controlar els símptomes de l’epilèpsia. Un equip de recerca va constatar que tres quartes parts dels pacients van registrar una caiguda del 50% en les seves convulsions després que se’ls interpretés el dueto de piano K448 de Mozart. Aquest dueto ha estat el centre de debat després d’haver estat vinculat a un altre estudi per millorar la memòria, encara que la forma en què actua segueix sent un misteri.
Segons la neuròloga Melissa Maguire, del Leeds General Infirmary, s’havia especulat que l’estructura rítmica del dueto, amb la seva melodia repetitiva, podria tenir propietats anticonvulsivants en l’epilèpsia, aconseguint un millor control de les crisis a causa d’una espècie de “resintonització” les ones cerebrals. D’altra banda, els estudis també han demostrat que la música podria desencadenar convulsions, malgrat que els casos són molt poc freqüents.
Noves estratègies
Per entendre els principis científics que hi ha darrere de la interacció entre la música i l’epilèpsia són necessaris nous estudis que ajudin els investigadors a desenvolupar noves estratègies no farmacològiques i a monitoritzar l’epilèpsia provocada per la música. En definitiva, no queda clar si una peça específica de música, gènere, compositor o la qualitat de so pot tenir o no un impacte concret en les crisis.
Per a la Dra. Maguire “es tracta d’un camp de recerca interessant. No sabem quin aspecte de la música és factor desencadenant de convulsions, o què passa amb la música de Mozart que sembla propiciar que la gent sigui menys propensa a tenir convulsions “.
Qualitat de vida
Al voltant del 70% dels pacients amb epilèpsia aconsegueixen una remissió de les convulsions després del tractament amb medicaments, però una tercera part pot requerir múltiples intents de tractament o fins i tot cirurgia cerebral, però només al voltant del 5% resulta apte per a operacions d’aquest tipus. Les persones amb dificultats de tractament sovint s’enfronten a processos d’ansietat o depressió, i també a efectes secundaris com a conseqüència de seguir múltiples tractaments.
Estudis multidisciplinaris
Actualment, els tests d’epilèpsia basats en el seguiment dels patrons elèctrics del cervell utilitzen llums intermitents, però no so. Aquesta seria una de les àrees que a la Dra. Maguire li agradaria investigar, però és conscient que necessitaria el suport d’experts en altres camps, entre ells musicòlegs. Les proves requeririen l’anàlisi del flux de sang al cervell mentre els pacients escolten la música.
Aquestes recerques també podrien afavorir una millor avaluació dels pacients que han de sotmetre’s a cirurgia cerebral, ajudant a determinar millor les parts del cervell que no afecten a la seva habilitat de processar música.
Els Bee Gees i el “boca a boca”
La música ha estat utilitzada en altres camps de la medicina com les teràpies per a persones amb demència, Parkinson i accidents cerebrovasculars. Un gran nombre de pacients prefereixen tenir música durant les operacions i a molts cirurgians els agrada operar així. També hi ha persones que aprenen primers auxilis utilitzant la cançó Stayin’ Alive, dels Bee Gees, en les seves pràctiques del boca a boca per cronometrar les compressions.
La iniciativa del Yorkshire Brain Research Centre té com a objectiu trobar noves formes de tractar malalties neurològiques, entre elles la demència, l’esclerosi múltiple i el Parkinson.
Comments are closed.