Els Tallers setmanals SomniART continuen a bon ritme a la Casa Orlandai de Barcelona. La vergonya, l’enamorament, l’amistat… diferents aspectes de la vida sorgeixen en aquests tallers perquè les noies que assisteixen puguin interpretar-los i expressar el seu punt de vista. La Francesca d’Erico, artterapeuta i coordinadora d’aquestes sessions, ens comenta com l’art es converteix en una eina d’interpretació de la realitat i la incidència d’aquest procés en la salut de les persones.
En què consisteixen exactament els tallers setmanals SomniART?
SomniART és sobre tot un espai. Un espai on estar, on conèixer-nos i re-conèixer-nos, un lloc per compartir i per crear. Organitzem tallers setmanals i treballem des del llenguatge artístic.
La creació sorgeix a partir de diferents materials i temes: plàstica, escriptura, dibuix, moviment… De vegades un simple joc de paraules o un estat d’ànim pot ser un pretext per començar a crear i desenvolupar un procés creatiu personal i grupal que es va transformant en cada sessió.
Quins interessos mostren les nenes que estan fent aquests tallers?
El que més els agrada és el fet que se senten lliures de decidir: si volen o no volen fer, i el com. Tot se’ls presenta com una proposta, i elles ho interpreten segons el que senten, allò que són i el que saben fer. No hi ha obligació ni judici. Simplement fan i comparteixen.
Es retroben amb les seves companyes cada setmana, aquesta és una altra cosa que els agrada: trobar-se i compartir.
Quina relació hi ha entre l’art i l’epilèpsia?
No sempre es pot explicar tot amb les paraules. Un procés creatiu pot ser pensat com una metàfora de la vida mateixa on el concepte del límit és una perspectiva i l’error és una altra possibilitat. En aquest context l’art es transforma en una eina per entendre el món que ens envolta i adquireix potencial en el teixit social i sanitari. Existeix un univers simbòlic que l’art mou com a vehicle, fent que sentiments, estats d’ànims i sensacions surtin a la superfície d’una manera que no sempre és conscient.
Interpreten la epilèpsia…
Com visc l’epilèpsia? Què li passa al meu cos? Quant m’importa el que els altres pensen de mi? Com estic? Són preguntes fonamentals, sobretot en un moment tan crucial com l’adolescència.
L’art és una disciplina que permet l’exploració de les emocions i l’experimentació creativa, afavorint a través d’ella l’enfortiment de la pròpia identitat i de les capacitats personals a fi de potenciar les relacions interpersonals i una adaptació equilibrada als diferents entorns de la vida: social, familiar…
Quins temes tractareu en les properes sessions?
Els temes de les sessions van sortint d’una forma molt orgànica i espontània. Hem tocat temes com la vergonya, l’enamorament, l’amistat… Ara anem cap al reconeixement de l’altre i d’un mateix/a. Hem començat a treballar amb el retrat i seguirem investigant sobre aquest tema: Com ens veuen els altres? Com mirem? Com ens veiem nosaltres mateixos? Hi ha molt per descobrir… Tant el retrat com l’autoretrat són un exercici molt útil per entrenar la mirada i descobrir que el món és diferent segons el punt de vista des del que es miri.
Teniu pensat obrir nous tallers per incorporar a més nois i noies?
Aquesta és la nostra intenció. A Mar de Somnis anem recollint les inquietuds de moltes famílies que tenen un familiar amb epilèpsia, i a mesura que anem reunint persones interessades anirem creant tallers, tant a Barcelona com a Madrid o Euskadi.
Comments are closed.